• Apolo
• > Concerts
• > Festa Winston: QUIMI PORTET (rock d'autor/ Vic, CAT)

• DISSABTE 20 DE FEBRER A LES 23:00 h.
• 10€ amb consumició mínima
• Quimi Portet: www.quimiportet.com

carnet APOLO LIVE! entrada lliure

Quimi Portet va néixer el 20 d'octubre del 1957 a Vic, però de molt petit es traslladà amb la seva família a Barcelona. Forma part de grups com ara The Kilimanjaro's, The Dumpers, Kul de Mandril, Los Rápidos, Los Burros i El Último de la Fila. La seva carrera com a solista està musicalment marcada per la influència de la música anglosaxona que escoltava la seva mare a casa durant la seva infantesa i pels cantautors Pau Riba i Sisa. Quimi Portet enceta el seu vessant com a artista en solitari quan encara és component d'El Último de la Fila. Amb mitjans molt precaris i en només quinze dies escriu i grava un primer àlbum, Persones estranyes (1987), que inclou "Me'n torno a casa" i "Tres trens", com a temes a destacar d'un àlbum de provatura. Una dècada més tard, tot just un any abans de l'anunci oficial de la dissolució d'El Último de la Fila, edita Hoquei sobre pedres (1997), un àlbum que deixa clares les seves intencions, amb una renovació notable de la sonoritat de la cançó d'autor en català. Destaca pels temes "La Rambla", un homenatge a Barcelona, i per "Em dius que el nostre amor", una versió del poema de Joan Vergés musicat per Toti Soler. L'àlbum rep el premi al millor disc de l'any en la 10a edició del Festival Altaveu. Cançoner electromagnètic (1999), d'una producció molt elaborada, en un coixí tecnològic de samplers i loops, confirma la sonoritat pròpia de Quimi Portet i el reafirma com a excel·lent productor (no oblidem que ja havia produït o coproduït tots els treballs d'El Último de la Fila, entre els quals, diversos multi-platí). L'àlbum destaca per temes com "Insectes dissecats", "Frases fetes", "La música dels astres" o "Un altre jo", on es desfà definitivament del seu passat musical. El disc rep el Premi Puig Porret 1999 al millor àlbum de l'any que atorga anualment la crítica musical. Acadèmia dels somnis (2001) s'aparta del desplegament tecnològic del disc precedent per a posar l'accent en la ironia, un element que esdevindrà clau en els treballs de Portet d'aquí en endavant. Com en tots els seus discs, en controla amb mà de ferro el resultat; compon, grava, produeix i mescla el disc, amb l'acompanyament d'amics convidats com Pau Donés (Jarabe de Palo), Adrià Puntí i Ángel Celada. El to sorneguer apuntat es confirma amb La terra és plana (2004), que destaca pel tema que li dóna títol, així com per la brillant lletania antropològica "Francesc Pujols", homenatge al filòsof i humorista heterodox, i per "Rius de Babylon", una delirant versió del clàssic de Boney M. que interpreta amb Albert Pla. En la mateixa línia poètico-irònica apareix Matem els dimarts i els divendres (2007). Portet explora en aquest treball les seves tendències més tribals. La tristesa i l'humor, l'obscuritat i la llum, es trenen imperceptiblement per a crear paisatges sonors absolutament originals com a "Paisatge amb anxova", "La cuixa i l'ala", "Hostessa" o "Progresso adequadament". Dos anys després, Viatge a Monsterrat (2009) sorprèn tothom amb uns textos més emocionals que mai i una estètica musical elaborada, lluminosa i intensa, molt allunyada de l'aspror gairebé tribal i marcadament malenconiosa dels dos treballs anteriors. Sota l'aparença d'un fals costumisme, els temes universals de la música popular de sempre esclaten en aquest disc que té la frescor del principiant i l'ofici dels clàssics. "Homes i dones del cap dret" (veure vídeo), "Dorm", "Quitèria" o "Pasturarem entre els lliris" ja són considerades algunes de les millors composicions de la seva carrera musical. El disc i els concerts de presentació del mateix li valen el Premi a l'artista de l'any de la prestigiosa revista Enderrock i el nomenament com a finalista a millor disc pop (amb perdó) dels Premios de la Música. La personalitat musical de Portet l'ha dut sovint cap al món de la producció artística de treballs aliens, treballant, entre d'altres, en tots els àlbums d'Adrià Puntí (Pepalallarga i..., L'hora del pati i el magistral Maria); Albert Pla (Cançons d'amor i de droga, Vida y milagros i La diferència) i Gerard Quintana (Senyals de Fum). Quimi Portet ha compost també diverses bandes sonores per a continguts audiovisuals. Entre elles destaquen la música de la sèrie de televisió produïda pel Terrat, Plats Bruts (1999); la del documental Cinema Dalí (2004) que va ser finalista dels premis Emmy i, parcialment, la de Querida Doña Elena (2009) entre d'altres.