The Blue Van van créixer a la península de Jutland a Dinamarca, sent fills de fusters, camioners i grangers. A l’escola, van començar a fer música, improvisant al soterrani de l’àvia d’un d’ells que, afortunadament, tenia problemes d’oïda. A l’edat de 12 anys es van atrevir amb les versions abans d’escriure les seves pròpies cançons, inspirades en bandes com The Small Faces, Cream i The Pretty Things. Prenent el nom The Blue Van del nom danès pels vehicles que transporten als malalts mentals, la banda es va traslladar a Copenhaguen, i es va autofinanciar el seu debut en format EP, titulat A session with The Blue Van. Aquest treball els va permetre actuar a festivals com SPOT i el llegendari Roskilde. El seu primer llarga durada, The art of rolling, es va enregistrar a Hamburg a la tardor de l’any 2003, capturant l’energia del seu directe. El disc mostrava una banda poderosa i talentosa, i el seu fitxatge per TVT Records (en aquell moment el segell independent més gran del món), els obria les portes del món. Entre Dinamarca i Brooklyn es va gestar el seu segon disc, Dear Independence, amb Henry Hirsh, col•laborador habitual de Lenny Kravitz, com a productor. El disc es va enregistrar a la manera clàssica: en cinta, sense possibilitat d’edició posterior, per aconseguir un so natural i orgànic. Poc després es van desvincular de TVT Records amb un gran sentit de l’anticipació, ja que poc després el segell queia en fallida. El grup va tornar a Hamburg per enregistrar el seu tercer disc, Man up, amb el mateix productor del seu disc de debut. Per primera vegada el grup va buscar un so més simfònic i experimental, sense posar-se cap limitació. El resultat és un disc més madur, amb un primer senzill, “Silly boy”, que ha estat escollit com a cançó de la setmana per la ràdio pública danesa.